Jordi Leira, el médico que siempre sonreía.

Dedicado a tus hijas, por las que tanto luchaste,

Dedicado a la mujer de tu vida hasta el final: Eugenia.

 

leira

Estos días están siendo muy duros para la gran familia de profesionales que formamos el Hospital General de Cataluña (HUGC): el pasado domingo nuestro compañero Jordi Leira murió repentinamente en un terrible accidente en el que su mujer Eugenia, también compañera nuestra, resultó herida.

 

Me gustaría dedicar estas líneas a expresar el dolor que todos sentimos por la pérdida de una persona tan especial pero también a explicar a aquellos que no lo conocieron, quién fue y qué representa para mí este hombre que deja tantos amigos y pacientes en este mundo.

 

Tras el impacto inicial de la noticia, que muchos queríamos negar al principio, un pensamiento ha ido surgiendo en las pequeñas reuniones y en los mensajes privados de móvil que no paramos de escribir: la imagen de Jordi va siempre asociada a su sonrisa y a su buen humor.

 

El mundo de los hospitales es complejo. Se trabaja duro, la responsabilidad es máxima y el reconocimiento que se recibe no es siempre el que se espera. Esto causa muchas veces frustración y cansancio entre nosotros. Por eso llamaba la atención el Doctor Leira. Su sonrisa era perenne: no desaparecía ni en las situaciones más difíciles ni ante las avalanchas de trabajo que a menudo afrontábamos. Al contrario; parecía crecerse ante la dureza de la guardia o la dificultad del quirófano.

 

Con Jordi se va un trozo muy importante de la Historia de nuestra casa. El HUGC nació con intención de ser la mayor institución sanitaria privada de nuestra región. Problemas de gestión estuvieron a punto de truncar su existencia, pero el coraje de los trabajadores, que soportaron una durísima situación y lucharon lo indecible, consiguió sacarlo adelante.

 

El equipo de ginecología del que formaba parte el Dr Leira se forjó en esa situación. Su idea fue montar un servicio funcional, privado pero que estuviera al día en todo y que diera una atención de primera calidad. Eran los tiempos de Marcet, de Pep Aubert, de Fernando G. Bolea y de Sergio Oliete que, uno tras otro, construyeron un departamento jerarquizado (no como las clínicas privadas al uso) y de calidad donde cada médico podía crecer profesionalmente hasta donde él se marcara.

 

Y Jordi creció, no paró de hacerlo en ningún momento. No sólo era un gran obstetra capaz de solucionar las distocias de parto más complejas; fue un pionero en la lucha contra el papiloma y el cáncer de cuello y más tarde se especializó en el tratamiento de las lesiones del suelo pélvico mediante cirugía y colocación de mallas. Y junto a él siempre estuvo su gran amor: Eugenia. Ella ha sido nuestra maestra en diagnóstico prenatal, y para Jordi lo fue todo: amiga, compañera y pilar de su vida. Si hoy en día el HUGC está donde está, se debe en gran parte al trabajo que aquel gran equipo en el que personas como ellos abrieron el camino de manera heroica.

 

Hoy día son muchos los que se proclaman defensores de las mujeres mientras lo que hacen es servirse de ciertos mensajes para su propio beneficio. Mientras tanto, profesionales como Leira trabajan de manera silenciosa y entusiasta por mejorar la vida de las mujeres de manera real: mejorar la gestación, acompañar en el parto, erradicar las infecciones, luchar contra el cáncer, contra el papiloma, evitar la incontinencia, tratar las hemorragias…

 

Y su dedicación, alegre e incesante, recibía siempre el agradecimiento y aplauso de sus pacientes que lo veían no sólo como a su doctor sino casi como a un amigo. Es emocionante ver en estos días, los mensajes de despedida de las mujeres a las que trató y ayudó durante su fecunda vida que ahora se ha apagado.

 

Algunos pensamos que la muerte no es el final. Quien tanto bien ha hecho merece estar y contemplar el Bien absoluto. Pero aquí nos queda un vacío muy grande que tenemos que empezar a llenar. Y la mejor manera de hacerlo es recordar su ejemplo y estar siempre alegres, pase lo que pase, celebrando el don de poder asistir cada día al milagro de la vida, como hizo siempre Jordi a su manera.

 

Hasta pronto, compañero. Buena guardia allí arriba.

Sant Cugat, 15 de agosto de 2018.

 

Acerca de DE SALUD Y OTRAS COSAS

Médico ginecólogo , interesado en salud maternoinfantil , tecnología y ciencia en general.
Esta entrada fue publicada en Ginecología. Guarda el enlace permanente.

45 respuestas a Jordi Leira, el médico que siempre sonreía.

  1. Raquel dijo:

    Sin palabras. Su sonrisa perdurará en nuestra memoria. Grandes palabras Juan

  2. Javier dijo:

    Gran compañero y amigo, es difícil asimilar una pérdida como la suya. Solo quiero corroborar que merece la pena seguir luchando y viviendo con el fin de mejorar la vida de los demás.
    Tu recuerdo nos seguirá acompañando siempre .
    Donde estés un abrazo Jirdi

  3. teresa mascorda fradera dijo:

    Ell sempre em va dir en els meus dos parts; “a tú te’ls regalen”referit-se a la rapidesa dels neixements, però jo sé que si les coses van anar bé, va ser en part per la confiança i seguretat que ell donava. Descansi en pau.

  4. Antonio estepa dijo:

    imposible olvidar esa sonrisa. familia estepa-villanueva , descansa en paz.

  5. Jaume dijo:

    Sempre el recordaré com el “metge del somriure”. Una gran lliçó. Que allà on siguis perduri el teu somriure!

  6. Montse Cantero dijo:

    No lo podías haber descrito mejor. Siento una tristeza, y una impotencia por llevarse siempre a los más buenos. Yo lo conocí como ginecólogo y he tenido mis 2 niños con él. Era tan amable, cariñoso con mi marido y conmigo que al final de los partos era como parte de la familia. Incluso nos hacía las fotos con el bebé de recuerdo. Nunca olvidaré su sonrisa en cada de nuestras visitas y su recibimiento, que, con esteu?.. sólo me queda agradecer haberlo conocido y que me ayudara en mis 2 partos de esa forma tan bonita, con ese cariño y esa seguridad que tanto nos transmitía. Mucha fuerza para su mujer y sus hijas.

  7. Nuria dijo:

    Es una lástima que personas tan especiales se nos vayan tan pronto. El asistió mis dos partos y ahora iba a asistir el tercero…la tranquilidad que daba, ahora ya no será igual. Descanse en paz.

  8. Catrina dijo:

    Mai oblidare que avui día tinc a la meva mare al costat Gracies a tu, que fa dos anys vas deixar les teves vacances per apareixer a les 3 de la matinada I portar el meu fill al món encara que el part durés encara 13h, gracies infinites doctor Gracies per no deixar-nos soles. 🌹

  9. Paola Rossignani dijo:

    Nunca te olvidaré pues haces parte de mis días .

  10. Isabel betrian sltolaguirre dijo:

    Que dias tan malos, no puede ser …
    Pero ha pasado, DEP DR LEIRA,

  11. Nuria Peris dijo:

    Dr.Leira, amb tristor al cor et dic ádeu però el record de la teva humanitat i el teu etern somriure, ompliràn aquest vuit irremplasable. Mai t’oblidaré …

  12. Menchu dijo:

    Gracias por tu sonrisa y tu apoyo, siempre te veré por los pasillos del hospital, formas parte de nuestra historia y nuestra lucha.
    Siempre estaras en nuestros corazones!

  13. Imma dijo:

    Gràcies doctor. gràcies Jordi per ajudar a portar al món, allò més estimat : UN FILL

  14. Tamara dijo:

    Nunca se olvida a la persona que te ayudo a traer al mundo a un ser tan querido como es un hijo. Un fuerte abrazo Dr Leira.

  15. Julia dijo:

    Un gran médico y gran persona, nos ha dejado un gran vacío!! Me ayudó a traer al mundo a mis 2 niños, nunca lo ovidaremos!!.
    Un abrazo donde estes!
    Grandes palabras Dr.Acosta

  16. Diana Ferrer dijo:

    Una noticia tristissima… el doctor que va ajudar a portar els meus dos fills al món va ser víctima fatal d’un accident a la carretera. El doctor Jordi Leira Juanós, ginecòleg i cap de la Unitat de Sòl Pèlvic de l’Hospital General de Catalunya era una bellíssima persona, de caràcter afable i tranquil, sempre amb un somriure, i les paraules adequades per fer que una mare primerenca sentís tota la confiança necessària. Li estic agraïda per haver-me assistit durant els meus dos parts i per tota la cura i humanitat que sempre va mostrar. El Dr.Leira sempre serà recordat per la nostra família amb molta estima. Els nostres pensaments són amb la seva família, amics i coneguts, als que volem fer arribar el nostre més sentit dol.

  17. Gema Yévenes Avalos dijo:

    No tuve la suerte de conocer al Dr. Leira, ni como persona ni como profesional, pero, tras leer esta nota en la que se reflejan tanto el cariño como la admiración no puedo mas que sentir su perdida. Descanse en paz.

  18. Vanesa dijo:

    D.E.P DR. Leira, una noticia tristissima, yo tuve la suerte de que hace tres semanas me asistiera al parto de mi niña.
    Una bella persona , siempre atendiendo con una sonrisa y dando tranquilidad.
    Ánimos a la familia . Ha sido una noticia muy triste .

  19. Begoña tomas dijo:

    Gracies Dr.leira per la teva proximitat amb els pacients i per la teva professionalitat. Em vas ajudar a portar la iria a aquest món i en tot moment ens ho vas posar facil. Recordo el teu somriure al quirofan dient-me q no estava nerviosa i la meva resposta va ser agraìr les teves mans. Estava tranquil.la donat q el moment havia arribat i teníem la sort d tenir-te al nostre costat. Una forta abraçada alla on siguis…

  20. LLUIS BOU dijo:

    Jordi, feia temps que no ens veiem i de cop per el meu cap ha passat tota la nostre infantessa, a casa teva, a casa meva, al cole, al sisé, als campionats de botons, l’escaletrix, el futbol, la tele amb blanc i negre, els teus pares i els meus, els discos, el pa amb vi i sucre de la teva mare, la nevada del 62, etc …..
    Una forta abraçada !!!! I força per tots els teus !!!

  21. Ruth dijo:

    El mejor medico habido y por haber!! Me llevo mi primer y unico embarazo (unico de momento) yo estaba super asustada por la hora del parto solo deseaba ponerme de parto entre semana para que el estubiera y no le pillara en su dia libre… me transmitia tranquilidad confiaza cariño… nose algo especial por suerte me puse de parto y el pudo atentenderme, mi bebe peso 3,880kg y yo queria que me hiciera una cesarea pero el m dijo que no que aunque fuese grande podia ser natural y efectivamente fue natural, otro dato que no se me olvidara nunca es que en el paritorio me hizo un tacto y me dijo tu bebe va a pesar 3,840 y solo se equivoco de 40 gr, pues como esas cosas muchas mas acerto y yo y mi pareja y mis padres que venian conmigo siempre alucinabamos… vulvo a repetir el mejor medico sin duda!!! Tenia muy claro que mi siguiente parto queria llevarlo con el… pero doy las gracias por haber estado con el en mi primer parto y haber tenido la tan buenisima experiencia… animo a la familia un abrazo enorme tienen razon al decir que es el medico que siempre tiene una sonrisa♥️

  22. Merche dijo:

    Jordi Leira, nos conociamos hace 17 años, cuando ayudaste a que naciera mi segundo hijo Damià. Siempre te recordaremos con una sonrisa y positivo ante cualquier situación, muy optimista. Yo estaba preocupada como tantas madres, la experiencia del primer embarazo que fue cesarea y todavia recuerdo cuando se me adelanto un mes y dias antes me habian dicho que el bebe pesaba aprosimadamente 2200, y como tu llegaste sonriendo y pujando con la comadrona haber cuanto pesaria? tu sonrisa y tu voz tranquilizadora,,,,,no te equivocaste decias mas o meno unos 2,900 y peso 2,850. Siempre te recordare con una gran sonrisa.

  23. Lluïsa Farré felip dijo:

    No tinc paraules, el millor ginecòleg, amic i persona
    Las me vas condolencies a l família.
    Et recordaré sempre més.
    Lluïsa Farré felip.

  24. Família Blay Alegre dijo:

    Hem rebut avui la tristíssima notícia de la mort de Jordi Leira. Tota la nostra família plora la mort d’aquesta extraordinària persona i magnífic professional. Els tres fills i els dos néts que tenim han vingut al món essent ell qui assistia els parts. La confiança que li hem tingut ha estat immensa, el millor exemple del vincle que un metge pot generar amb els seus pacients. El trobarem molt a faltar. El seu record i el nostre agraïment perdurarà per sempre. Descansi en pau.

  25. mariablay dijo:

    A casa hem tingut un trist despertar. Amb llàgrimes recordo el que ha significat per a mi, per a nosaltres. El seu somriure permanent ens ha acompanyat en l’aventura més intensa que hem viscut fins ara. Ens ha escoltat, ajudat, tranquil•litzat, i ens ha fet riure dins i fora la consulta. Estic segura que sense ell hagués viscut els embarassos i els parts molt diferents. Soc una privilegiada.
    Gràcies, Jordi, per portar a la vida el Dante i el Bosco. I a mi fa gairebé 32 anys.
    No he pogut estar en millors mans.
    Seguiré fardant d’haver tingut el millor ginecòleg del món.

  26. Araceli Armengol dijo:

    Jordi, tinc quantitat de sentiments trobats en aqiets moments que jo creia oblidats. Veig que no has estat tant poca cosa com jo volia creure per així evitar-me mals innecessaris, però la teva pèrdua m’ha fet sentir un dolor al cor que creia que no tornaria a sentir. Les nenes estàn destroçades has marxat en un moment que elles et necessitaven moltíssim, massa jove, recordo que sempre deies la vida s’ha de viure a tope, “mira al meu pare ara que podría fer-ho es posa malalt” i per això volies viatjar ja que a ell se li va truncar la vida quan ho podia fer. És també per això que et vas trobar entre d’altres coses a la teva companya l’Eugenia que ara resta a l’hospital ferida de l’accident, però sobretot ferida del cor Jordi, QUIN buit li has deixat, Junt amb les nenes ella és la que patirà més la teva pèrdua i entre tots ho hem de tenir molt present. En aquest escrit també crec just que la tinguin present perquè ella tant com tu va formar part del Servei de Ginecològica en els anys que es nomenan els problemes, jo ho sé perquè formava part de la teva vida . En el teu honor Jordi i en el de la Eugenia Gil.

    • Araceli, té vosté tota la raó: la Eugènia va ser una part molt important de la seva vida i de la seva feïna. Sempre anaven junts. Recordo que, a la hora de dinar, el que primer baixava li treia la safata a l’altre. Al de matí, a la hora de trobar-nos al café, si faltava un d’ells sempre preguntàvem: on es l’Eugènia? on es el Jordi?. Donava la impressió que conectaven perfectament i havien decidit cuidar l’un de l’altre fins al final. Amb l’impacte de la mort del Jordi, potser he descuidat parlar de la passió que sentia per les seves filles i , evidentment , pel seu amor: l’Eugènia Gil. Gràcies per recordar-lo.

    • ALEXANDRA LEIRA dijo:

      Gràcies mama per aquestes paraules… sé que sempre estaràs al nostre costat.
      Aquest escrit sempre estarà en el nostre cor, perquè realment ell era així, sempre rient i penso intentar transmetre-ho a la gent.
      L’Eugènia ja està a casa recuperada físicament, per altra banda ens estem fent costat a tots, germana, filles…
      El nét del meu pare va creixent i rient, sent una petita espurna de felicitat en la tràgica situació.
      Només puc agrair a tothom per les forces que ens envien a la família i que el trobo a faltar moltíssim.
      Gràcies a tothom.

  27. Gemma Calvet dijo:

    Sense paraules. Ens vam conèixer fa 30 anys s l’Hospital i ens hem seguit veient, sempre amb un són riure i parlant dels viatges que feien.. Una gran pèrdua, Jordi

  28. Estela dijo:

    Gràcies infinites per ajudar-me a conseguir el meu trocet de cel. Una gran tristor amb la seva marxa. Pronta recuperació a la magnífica doctora Gil.

  29. Laura dijo:

    Gràcies allà on estiguis per ajudar-me a portar als meus dos fills amb nosaltres. Somriu com sempre! Et recordarem així.

  30. Eva dijo:

    Quina tristor …
    Com a moltes mares jo també he tingut el privilegi de tenir-lo com a metge.Em va ajudar a portar al món els meus dos fills.
    Recordo el part del meu fill ara fa 7 anys que es va oferir a fer-nos fotos familiars al quiròfan amb el nen en braços…em quedaré amb els bons moments i el recordaré sempre amb el seu permanent somriure !
    Et trobaré a faltar …
    Una gran abraçada a tots els que estaveu a prop d’ell, sobretot a la seva família.

  31. Hoy me he enterado de tu pérdida. Me tenías que dar unos resultados de unas pruebas que me hiciste hacer para asegurarte que todo estaba correcto. Al llamar para pedir cita contigo me han informado del trágico suceso. No he podido hacer otra cosa que llorar. Imposible pedir hora con otro ginecólogo que fueras tú. Gracias por darme la tranquilidad y la seguridad que me diste hace 9 años en el parto. Sabias que era duro para mi después de haber perdido un hijo. Gracias doctor Leirá. Siempre te recordaré por esa gran personalidad y sonrisa pegadiza.

  32. Dolors Alventosa riera dijo:

    Avui m.he entérat de la trista noticia I encara amb lagrimes las Ulls vull esciure aquest petit homanatge al meu ginecólog des de fa temps. S.en ha anat pero ens deixa de récord el seu somriure innat. Gracies per tot doctor Jordi.

  33. Graciès Doctor Leira per portar les meves dues filles al mon, Lo m¡illor que tinc, sempre et recordare has sigut una persona molt important a la meva vida. I amb llagrimes als ulls gràcies JORDI

  34. Pingback: AVUI FA UN MES – Laura Rodellar

  35. Mª PILAR MURILLO dijo:

    Gracias doctor Leira, por todo lo que ha hecho por mí…me ha ayudado muchísimo !!! ..Hoy me he enterado….y encima le vi el 10 de Agosto pocos días antes del accidente ….me siento mal ..fatal…pensar que una persona como usted ya no está entre nosotros por culpa de un accidente ………me siento muy triste pensar que hoy no estás entre nosotros …siempre tenías una bonita sonrisa para cualquier adversidad ….me dabas ánimos y me tranquilizabas…muchas gracias por todo y me gustaría que descansara en paz y se llevara todo el cariño del mundo…

  36. Queralt Lladó dijo:

    Ens vam conèixer fa 30 anys. M’has cuidat en els meus 3 embarassos i has ajudat a néixer els meus fills. Sempre somrient i amable, i disponible sempre quan et necessitava, hem passat moments difícils i moments feliços. A casa tots et recordarem sempre amb molta tendresa i gratitud. El meu espòs, el meu fill gran, que tant va costar de néixer, i les meves filles, que segons tu vaig “parir com una reina”, i que ara també eren pacients teves, tots ens hem quedat molt tristos.
    Gràcies per ser una gran persona, un gran metge, una bona persona com n’hi ha poques, un àngel una mica entremaliat, amb carinyo.

  37. Cati Vallès dijo:

    I jo patint perquè dintre de poc s’em jubilaria. I l’he perdut abans. Gràcies per tots els teus somriures, per la teva senzillesa, per 33 anys de no fer- me sentir malament en aquells moments tant íntims i publics…. Gràcies per tot i que allà on quedi algú que et va estimar, tingui la sort de trobar gent com tu que els cuidin.
    Un últim GRÀCIES.

  38. familia Pérez-Quiroga dijo:

    Familia Pérez-Quiroga:
    Jordi…nos has dado un disgusto tremendo….mi mujer no ha parado de llorar dede que se ha enterado….lo que nos gustaba ir a tu consulta…creo que más a mí que a mi mujer….pensar que ya no te veremos en la consulta o simplemente saludarnos por los pasillo del Hospital es enormemente triste. No hay palabras cuando sentimos que una persona de su nivel (en todos los sentidos) se ausenta en cuerpo, pero siempre está con nosotros.
    Fuiste de lo mejor que nos ha pasado como médico de mi mujer (y casi mío) y posteriormente para ayudarnos a traer a nuestro hijo al mundo…a ver cómo le cuento todo esto, las visitas y charlas….las risas….en fin….todo.
    Qué gran tipo….qué mala manera de marcharte de aquí…..
    Fuerza a la família y espero volver a verte algún dia…en algún lugar.

  39. Cristina Gonzalez dijo:

    Nos acabamos de enterar hoy y el disgusto que nos ha dado el saber que una persona tan especial y profesional ha partido tan pronto. Lo lamento mucho por su mujer que junto a el me ha tratado. Y por sus hijas ya que es una gran perdida. Nunca olvidaremos esa gran humanidad, profesionalidad y gran sonrisa!

  40. Mònica Rubió dijo:

    La persona que em va donar la noticia sabia que m’afectaria i molt. Va tardar dos dies en comunicar-m’ho, no m’ho creia, era impensable. El Leira, el doctor que amb un somriure et calmava tots els neguits i dolors. Aquell que et tenia tanta confiança que t’explicava el dia dia i que et recomenava: disfruta tot el que puguis Mònica, aquí només hi som un cop! Va donar la vida als meus dos fills i sempre deia..ara la nena Mònica! Sempre que anava a revisió..què Mònica..vens amb el tercer? Recordo dir-li..no et jubilis que vindré aviat. Ja no hi he sigut a temps. A dia d’avui encara ploro quan hi penso. Pocs metges que s’impliquessin com ell. Has marxat massa aviat i injustament,allà on siguis,descansa en pau Jordi! Ànims per tota la familia en aquests moments tant durs.

  41. Maria torralba dijo:

    Pobre no tengo palabras,buen medico cercano,muy humano el cual te dava una seguridad total.Yo fuy operada por el y me fue todo perfecto ,siempre con aquella sonrisa,y aquel apreton de mano que te dava.gracias doctor Leira D.E P y mucha fuerza para su familia

  42. Yolanda Martinez dijo:

    Nos a afectado muchisimo la noticia,
    Era una gran persona El el primero en ver a mis hijos , y Sobrinos por cierto siempre orgulloso de que mi sobrino fue su Recor en peso el niño mas grande. Una gran perdida mi gran pesame a su mujer y hijas.

  43. Núria Leira Juanós dijo:

    Ja fa un Any!! Tot ha passat tant depressa!! Podria pasar hores parlan de tu….Et trobo molt a faltar però miraré endevant i disfrutarem de la vida tal i com tu ho haguesis fet. S’et reflexava a la cara que eres tant feliç !! La vida, com tu deies es sort.
    Sempre portaré el teu somriure, el del papa i la mama . Quina bona infància vem tenir!!! Gràcies per la sort de que fossis tu, el meu germà que a mes vas portar els meus tres fills al mon. Allà on estiguis tu mereixes tot, descansa en pau.
    Un peto molt fort per els tres!!

Deja un comentario

Este sitio utiliza Akismet para reducir el spam. Conoce cómo se procesan los datos de tus comentarios.